La Fundació Pere Tarrés ha presentat un informe en el que es constata que la classe social condiciona la salut dels infants.
L’estudi s’ha fet a partir de les dades de la Encuesta Nacional de Salud de España del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar i l’Instituto Nacional de Estadística, així com a partir de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA). Les dades són de 2017, de manera que no reflecteixen l’impacte de la Covid19, i per tant, la hipòtesi més probable és que el confinament, el distanciament físic de l’escola i la crisi econòmica i social, hauran agreujat encara més la situació de molts nens i nenes que ja partien d’una posició desfavorable. L’estudi ha classificat les famílies en sis classes socials en funció de la formació i ocupacions laborals dels progenitors.
La conclusió més clara de l’estudi és que els infants de classe social més baixa tenen un major percentatge de malalties cròniques i una percepció de la seva salut més negativa que infants de la mateixa edat de classe més alta. El sedentarisme, la falta d’activitat física, el consum de pantalles excessiu i l’alimentació més rica en greixos i pobre en altres nutrients, són factors negatius per a la bona salut. L’obesitat entre la infància de famílies amb pocs recursos és del 14,37%, mentre que en en classes més altes és del 5,41%.
Resulta molt preocupant la situació de l’obesitat i el sobrepès infantil: entre la població de 0 a 14 anys a Catalunya, el 20,7% té sobrepès, el 12,5% té obesitat i el 33,2% té excés de pes (suma de obesitat i sobrepès). A Espanya la situació és negativa però per sota de Catalunya: el 18,26% del total de la població entre 2 i 17 anys a Espanya té sobrepès. (Dades 2017)
L’activitat física és un altre aspecte destacat en l’estudi. A Espanya, actualment, un 50,67% dels infants practica activitat física moderada o intensa en el seu temps lliure, mentre que a la classe més baixa només fan activitat el 41,59%. Que la meitat de la població infantil no practiqui activitat física e el seu temps lliure és una dada que les famílies, el personal educatiu i les institucions haurien d’analitzar amb detall.
Hi ha dades positives que fan pensar que es poden canviar coses que fa temps semblaven inamovibles: el percentatge de menors d’edat exposats al fum del tabac ha baixat a la meitat. Si el 2011 el 22,9% dels infants tenien que conviure amb el fum de tabac, principalment a casa seva, el 2017 aquest percentatge ha baixat al 11,6%.
L’informe conclou que “els infants més pobres tenen pitjor estat de salut (i així ho perceben) que els nens i nenes del grups socials més afavorits. Igualment, existeix una notable desigualtat a la salut dels infants en funció del gènere. Tot i que les percepcions sobre l’estat de salut són força similars entre nois i noies, el cert és que els nens presenten valors més alts en al·lèrgies, asma, bronquitis i trastorns de conducta. Mentre que les noies estan lleugerament més representades en els trastorns mentals o problemes crònics a la pell.”
Les dades de 2019 a Catalunya (Enquesta de Salut de Catalunya)
L’Enquesta de salut de Catalunya presenta unes dades que marquen una tendència negativa en relació a 2017.
Respecte a la població de 6 a 12 anys, el 34,6% té excés de pes, el 24,4% té sobrepès i el 10,1% té obesitat. El sobrepès afecta igual nens i nenes, però l’obesitat és més freqüent en els nens (13,8%) que en les nenes (6,4%).
El 7,5% de la població de 4 a 14 anys té probabilitat de patir un problema de salut mental, sense diferències segons el sexe.
El 31,4% de la població de 3 a 14 anys té un estil d’oci actiu. És a dir, com a mínim fa una hora al dia d’esport o de joc al parc o al carrer (35,1% els nens i 27,6% les nenes). No s’observen diferències per classe social ni per nivell d’estudis dels progenitors. La Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran (45,1%) presenta un percentatge superior al de Catalunya, mentre que la Regió Sanitària Barcelona Ciutat (24,9%) el presenta inferior. La tendència ascendent observada des del 2010 es trenca durant el període 2015-2016, moment en el qual s’observa un decreixement. Des del període 2016-2017 es manté estable fins al darrer període estudiat, que sembla que torni a decréixer. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre el període 2017-2018 i el període 2018-2019.
Podeu accedir a l’informe complert aquí
Podeu veure la presentació resum aquí