La presentació de l’estudi “Impactes de la pandèmia de Covid19 en l’alumnat de L’Hospitalet. Perspectives del professorat” ha evidenciat que les esquerdes socials preexistents, s’han aguditzat amb la pandèmia.
L’estudi analitza en quins aspectes i de quina manera, el confinament per Covid19 i el retorn a les aules, ha incidit en l’alumnat, i quins processos s’han generat per aquesta situació. Un dels temes destacats és el de la vinculació dels alumnes amb el centre educatiu, com s’ha preservat aquest vincle superant dificultats de connexió, superant el desànim o les pors als contagis en en moment de retorn a les aules, amb la dificultat afegida dels canvis de criteris i protocols segons avançava la pandèmia.
Davant les dificultats d’accedir a entrevistar els propis alumnes, degut a les restriccions sanitàries, l’estudi recull les perspectives del professorat. La investigació s’ha basat en 34 entrevistes a docents de 15 centres de Primària, 16 de centres de Secundària i 3 a representants de l’administració educativa, realitzades en format virtual.
No deixar ningú enrere
La pandèmia ha provocat, també, una redefinició de l’escola i les seves funcions. Els centres educatius han prioritzat mantenir el vincle i no deixar ningú enrere, per davant de la funció instructiva. Això és un exercici de la funció anivelladora de l’escola, que busca compensar els grups amb més dificultats. No deixar ningú enrere ha estat un mantra que les direccions i personal educatiu han tingut molt present. El professorat ha tingut un paper essencial en mantenir la vinculació escolar, dedicant moltes hores a trucar i parlar amb alumnes, escoltar i donat suport anímic. De la mateixa manera, les famílies són l’altre element clau en el manteniment del vincle escolar. la virtualització d ela tasca docent comporta delegar en les famílies una part important de l’acompanyament escolar, en un fenomen que poden anomenar “llarització”. I per tant, les condicions de la família en disponibilitat de temps, equipament tecnològic, condicions de l’habitatge o habilitats necessàries per acompanyar en tasques escolars, delimiten el nivell de l’acompanyament als alumnes.
8 conclusions per reflexionar i inspirar mesures
L’objectiu de l’estudi -i de l’OIH- és generar un coneixement de qualitat i rigorós, però l’important és que aquest coneixement provoqui una reflexió a les administracions públiques, al sector educatiu, no sols d’educació formal, i en les famílies. Els impactes de la pandèmia no estan tancats, segueixen aflorant problemes de salut mental i encara estem en una situació on els protocols són variables i on l’amenaça de noves variants no està descartada. L’estudi presenta vuit conclusions:
1. L’escletxa digital com a símptoma de l’escletxa social
2. Visibilització i reforç de la funció social de l’escola
3. El professorat com a factor essencial de vinculació escolar
4. Limitació del dret universal a l’educació
5. Redefinició de les formes d’absentisme
6. Atenció insuficient a l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE)
7. Acceleració del procés de digitalització dels centres educatius, amb límits i riscos
8. La pandèmia com a oportunitat: vincle família-escola i reflexió sobre la funció socioeducativa de l’escola
Us animem a consultar els documents de l’estudi fer-ne difusió. Des de l’OIH programarem espais per debatre i per promoure la generació de propostes per millorar el respecte als dels de la infància i especialment el dret universal a l’educació, que amb la pandèmia s’ha vist limitat.
DESCÀRREGA DE L’ESTUDI
Podeu descarregar la presentació-resum de l’estudi aquí.
També podeu descarregar l’informe complert de l’estudi aquí.
Trackbacks/Pingbacks