L’estudi sobre t’etapa 0-3 anys presentat per l’Observatori evidencia les desigualtats que afecten a les famílies i les criatures
La sala gran de L’Harmonia es va omplir per assistir a la presentació de l’estudi promogut per l’OIH i realitzat per un equip del Grup d’Estudis de Reciprocitat (GER) de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. Sílvia Bofill. El treball de camp dut a terme durant un any ha permès constatar que l’etapa dels 0 als 3 anys és un moment d’alta complexitat per a les famílies, que han de trobar solucions per cuidar l’infant, fer-ho compatible amb les obligacions laborals, i assumir uns costos força elevats.
A mode de resum de la presentació, volem destacar quatre idees:
Reconeixement del 0-3 (etapa educativa) versus recursos públics insuficients
L’estudi posa en evidència una contradicció: per una banda, hi ha un alt consens sobre la rellevància d’aquesta etapa en el desenvolupament físic, motriu, afectiu i mental de les criatures, però per altra banda, els recursos per ajudar les famílies i criatures són molt per sota de les necessitats i la demanda. A la ciutat de L’Hospitalet, sols el 25% dels nens i nenes de 0 a 2 anys van a una escola bressol, sigui pública, o privada concertada. L’estudi reconeix el notable esforç municipal per crear xarxa pública d’escoles bressol, que va quedar aturada amb les retallades. Al mateix temps, destaca l’alta valoració que les famílies atorguen a la xarxa pública. Moltes famílies que podrien pagar una escola bressol privada prefereixen la pública per la qualitat del servei i dels professionals que hi treballen.
Serveis alternatius a l’escola bressol
L’Hospitalet ha estat pionare en el desenvolupament d’espais familiars i ha apostat fort pel desenvolupament de les xarxes. És essencial potenciar no només l’atenció als infants, sinó també a llurs famílies, amb l’acompanyament familiar. Es reconeix la gran tasca que porten a terme els grups de lactància i els grups de criança, que representen un suport molt ben valorat a les mares i pares. També es destaca el fenomen de les mares adolescents i joves, majoritàriament en risc d’exclusió social, i amb perspectives vitals i laborals molt precàries. Més enllà de les escoles bressol, i altres alternatives, també es fa constar la insuficiència d’espais de joc públics adequats a infants de 0-3 anys, amb sorral, ben delimitats, nets i en condicions.
Conciliació familiar – laboral i feminització de la criança
La manca de conciliació laboral i familiar és quelcom que preocupa moltíssim, tant a famílies com a professionals. Els professionals alerten que la manca de polítiques de conciliació fa que alguns dels serveis que s’ofereixen al 0-3 s’utilitzin o es percebin menys com a espais educatius i més com a solució per la conciliació. Les famílies topen amb situacions molt complexes que aborden de manera individual d’acord amb la major o menor disponibilitat de recursos econòmics, familiars i socials. Les diferències en les possibilitats de conciliar apareix com un eix fort de desigualtat.
Antónia López i Núria Marin donant entrada a la presentació.
Són les mares qui majorment adapten la seva jornada laboral a les necessitats de criança: les que deixen de treballar, demanen reducció de jornada, demanen excedències, demanen mitja jornada, accepten feines amb menys dedicació horària i pitjor remunerades o deixen la feina. Hi ha casos de mares que deixen de treballar perquè no els surt a compte econòmicament si han de pagar una llar bressol en horari complet i, en cas de tenir més d’un fill o filla escolaritzat/da, pagar els serveis d’acollida i menjador. Hi ha una tendència a considerar “normal” que siguin les dones qui renunciïn a les seves carreres professionals. Però també hi ha dones que reivindiquen el seu dret a la cura de les criatures.
Altres protagonistes de la conciliació són les àvies i els avis, sense les quals moltes famílies no trobarien solucions viables, i en casos de major precarietat, la funció dels germans més grans, sovint menors d’edat, que acompanyen o cuiden els germans petits.
Eix Nord – Sud: un eix de desigualtat
Les diferències socioeconòmiques entre els barris també tenen les seves conseqüències en la cura dels infants de 0-3 anys. Entre el Nord i el Sud de la ciutat hi ha desigualtat en quan a l’accessibilitat a serveis d’escolarització i atenció en aquesta etapa i davant les possibilitats de conciliació per a la criança. Per exemple, a barris amb famílies de poder adquisitiu i nivell socioeconòmic més elevat, hi ha molta més demanda de serveis, cosa que provoca llistes d’espera de fins al 50%, hi ha menys infants becats, i les famílies prioritzen el projecte educatiu per davant del cost o la necessitat de conciliació. En barris de menor poder adquisitiu, hi ha més casos de interrupció d’escolarització dels infants per impossibilitat de continuar pagant les quotes, cosa que da que hi hagi places buides durant el curs, hi ha endeutament de les famílies i les dificultats de mares i pares per conciliar l’atenció als infants i les obligacions laborals és molt elevada.
Com a conclusió, volem manifestar que cal avançar en l’abordatge integral i des de distints àmbits (mitjançant polítiques d’habitatge, garantint una renda mínima, etc.) de situacions familiars d’enorme vulnerabilitat (famílies des-estructurades, mono-marentalitat, irregularitat administrativa, desnonaments, etc.), que no només limiten l’accés dels infants als recursos i serveis educatius, sinó que vulneren el seu dret a l’educació i a la igualtat d’oportunitats. Cal evitar que les desigualtats es transmetin i reprodueixen cap a les noves generacions, garantint l’accés a l’educació i a un entorn social sa i estimulant des d’edats molt tempranes (0-3).
La presentació de l’estudi es pot descarregar aquí. Podeu descarregar l’informe complert aquí.