Portada informe INSOCAT09
L’Informe INSOCAT “Les veus de la pobresa des de dins”, presentat per ECAS el 18 de juliol, ve a confirmar una vegada més que els principals afectats per la pobresa a Catalunya són les dones i famílies amb fills dependents, i especialment les monoparentals. La transmissió de la pobresa entre generacions és un fet, que també ha estat estudiat en altres ocasions, i que en aquest nou estudi es confirma. El pitjor és que la taxa de risc de pobresa, entre 2013 i 2017, pràcticament està igual. Malgrat les dades macroeconòmiques de recuperació, les llars amb fills dependents, el 2013 tenien un risc de pobresa del 24,8%, i el 2017 el risc és del 24,2%. En el cas de les llars sense fills dependents, el risc el 2013 era del 14,5% i el 2018, del 15,6%, és a dir més d’un punt de creixement.
Per tant, casi una de cada quatre famílies amb fills dependents estan en risc de pobresa. Al marge de les xifres, prou greus, els aspectes qualitatius d’aquesta situació són molt rellevants. En el mateix informe, prenent dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, es constata que el percentatge d’infants que consumeixen fàrmacs, ansiolítics i psicofàrmacs, s’incrementa en els casos que hi ha pobresa infantil. És a dir: famílies que sobreviuen amb subsidi d’atur esgotat o amb renda mínima d’inserció. El percentatge de consum d’aquests fàrmacs (4%-6% entre infància en pobresa) quasi duplica el que es dona entre menors d’edat amb ingressos entre 18.000 i 100.000 euros (2%-3% de consum).
L’informe recull testimonis de 13 persones, que exposen les seves vivències de forma molt directa, i que reflexa de forma colpidora la manera com la manca de recursos condiciona també l’estat mental de la persona que ho pateix. Les conseqüències en el futur dels infants, el seu desenvolupament personal i social, es poden preveure. I com diu Nausica Castelló, responsable dels programes Laris i Preinfant d’ABD, ha denunciat que “no cobrir les necessitats dels infants és una vulneració de drets que, a més, té un cost major a llarg termini, ja que acaba passant factura a nivell social i econòmic”.