El dijous 17 de novembre s’ha fet la presentació pública dels resultats de l’estudi “Usos del temps lliure entre els infants i joves de L’Hospitalet de Llobregat”. L’estudi és una iniciativa de l’OIH, que ha estat elaborat per un equip de la Universitat de Barcelona – Grup d’Estudis sobre Reciprocitat, dirigit per les Doctores Silvia Bofill i Irene Sabaté, i el doctor Martin Lundsteen i la Graduada Irene Vergara. A l’acte de presentació, que s’ha fet al Centre Cultural La Bòbila, hi han assistit unes cent persones i una representació municipal encapçalada per l’alcaldessa Núria Marín. Podeu descarregar la presentació – resum de l’estudi aquí.
Irene Sabaté
L’acte s’ha iniciat amb una breu presentació d’un altre estudi que també ve a destacar la importància del temps no lectiu en el desenvolupament dels infants. Sheila González, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha exposat un resum sobre “L’impacte socioeducatiu de les activitats extraescolars“, en el que hi ha evidències sobre els beneficis d’aquest tipus d’activitats en el rendiment i la motivació dels alumnes.
Què hem estudiat?
Els temps lliure dels infants en la seva globalitat
S’analitzen les formes institucionalitzades del temps lliure (activitats dirigides, esplais, etc.) però també les NO INSTITUCIONALITZADES (temps de joc, temps amb la família, amb amics…), fet que no succeeix en altres informes elaborats fins ara.
Perquè hem fet aquest estudi?
Obtenir un informe per difondre un diagnòstic de la situació dels infants i joves de la ciutat pel que fa als usos del temps lliure, així com per fer una avaluació de les actuals polítiques públiques en aquest àmbit i formular recomanacions de cara a futures mesures.
L’estudi és un estudi panoràmic i qualitatiu, és a dir, dona una visió global del tema i ho fa de forma qualitativa, és a dir: detecta fenòmens i situacions, però no busca uns resultats quantitatius basats en una mostra estadística.
L’estudi s’ha realitzat a través d’enquestes, d’entrevistes i de grups focals amb professionals i agents del lleure, famílies, joves i adolescents, en els 5 barris escollits com a representatius de la diversitat de L’Hospitalet.
Barris: Hospitalet Centre, La Florida, Bellvitge, Santa Eulàlia i Sanfeliu.
Professionals i agents del lleure: L’accés als entrevistats i entrevistades es va aconseguir sobretot, a través de la Xarxa d’Observadors, tot contactant-ne els membres que resultaven més adients per la seva professió i ubicació en un barri determinat.
Famílies: les escoles, instituts i entitats de lleure dels barris on es desenvolupava la recerca, fos mitjançant l’equip directiu o a través de l’AMPA, van facilitar el contacte amb famílies.
*A l’hora de contactar amb les famílies, l’estudi ha mostrat una forta desigualtat de gènere pel que fa a les tasques familiars, tant pel que fa a tenir cura dels menors, com pel que fa a les responsabilitats i planificació de les activitats del temps de lleure dels menors. Han estat les mares les que s’han prestat a col·laborar amb l’estudi, perquè són elles les que es responsabilitzen d’aquesta tasca, i les que per tant tenen més coneixement sobre l’ús del temps lliure dels fills.
Joves: Tres franges d’edat: preescolar (3-5 anys); primària (6-12 anys) I secundària (13-17). En el cas dels de preescolar, la informació ha provingut de les famílies.
Públic presentació
Quins són els principals resultats?
Hi ha quatre condicionants principals dels usos del temps lliure
Els usos que els infants i joves fan del seu temps lliure depèn de diversos factors, dels que en destaquem quatre:
- El barri i l’habitatge
- Les condicions socioeconòmiques de les famílies.
- L’edat
- L’època de l’any
El barri condiciona els usos del temps lliure
Diferència entre els barris del Sud i el Nord de l’Hospitalet.
Al Sud (Centre, Bellvitge, Santa Eulàlia…): són zones amb més recursos, més espais públics, menys densitat de població, i en el cas de Santa Eulàlia, amb més famílies joves que s’instal·len ara.
Al Nord hi ha menys recursos, població amb rendes més baixes, més població immigrant i més densitat de població però amb menys espais públics i infraestructures adaptades disponibles (parcs, jardins, places…). Aquí l’ús del temps de lleure dels infants i joves es redueix als esplais (amb les beques) o al carrer (més ús de l’espai públic, tot i que és menor). Per això la visió dels esplais com a “espais per a la població més desfavorida”, que hem detectat en diferents grups i entrevistes.
Condicions socioeconòmiques de les famílies
Les famílies amb rendes més baixes tenen com a principals preocupacions cobrir les necessitats més bàsiques (alimentació, habitatge, despeses escolars…). Cobrir el temps lliure dels infants i joves amb un lleure de qualitat no es considera com una necessitat bàsica.
L’existència de beques per extraescolars o els esplais per cobrir les hores lliures de les tardes i caps de setmana són insuficients, tant per les dificultats per accedir a les ajudes, com pel tipus d’ajudes econòmiques.
En el cas de les persones immigrants, a les dificultats econòmiques per cobrir el temps lliure se sumen les dificultats derivades de l’absència d’una família extensa a prop que pugui tenir cura dels fills i filles en horari extraescolar.
Les condicions de conciliació familiar marquen el lleure dels més petits
Els problemes per conciliar els horaris laborals amb els dels fills i filles es troben en tots els barris i estrats socials, però afecten de manera més greu les famílies amb pocs recursos. Aquesta dificultat te més conseqüències en els més petits (3 – 11 anys), que necessiten estar a cura d’algú mentre els pares estan ocupats. En les famílies monomarentals el problema és més complex. Per tant, el temps lliure de l’infant deixa de ser realment lliure quan ha de participar en activitats per tal que estigui cuidat.
L’habitatge saturat, molt petit o inestable, expulsa els infants fora de casa
Les condicions de l’habitatge influeixen molt en els usos del temps lliure, especialment dels adolescents i joves. En els barris més desfavorits, els habitatges són molt petits, sovint el comparteixen més d’una família, i això dificulta el temps lliure a casa.
Les dificultats econòmiques de moltes famílies provoquen la inestabilitat a l’hora d’establir un habitatge (desnonaments, canvis freqüents de casa…) i també provoquen malestar en els infants i joves, i en conseqüència, en el seu ús del temps lliure.
A major edat, menys activitats institucionalitzades
La necessitat de les famílies de tenir els fills controlats i acompanyats d’un adult mentre són petits, comporta que durant aquesta etapa els infants realitzin més activitats extraescolars, esplais, etc.
A mesura que els infants creixen, hi ha més tendència a l’abandonament d’activitats extraescolars dirigides i amb presència d’un adult. Els joves entenen el temps lliure com un moment de descans, i no tant d’obligacions.
Els joves i adolescents fan cada cop més ús de les noves tecnologies i xarxes socials, i els hi dediquen bona part del temps lliure.
A l’estiu i per vacances, s’aguditzen les desigualtats d’oportunitats
A l’estiu creixen les desigualtats en els usos del temps lliure d’infants i adolescents, ja que les dificultats econòmiques de moltes famílies i la insuficient oferta de beques, la baixa oferta d’activitats a determinats barris, o les dificultats per deixar els fills i filles amb parents que els puguin cuidar…, impedeixen que molts infants i joves realitzin activitats diàries (casals d’estiu, colònies, etc.) o aprofitin per sortir del barri amb les seves famílies.
Demandes dels agents professionals del lleure, famílies i infants i joves arran de les entrevistes i enquestes:
Increment de suport econòmic. Obstacles econòmics i insuficiència de les beques (són poques i de valor insuficient), són una preocupació dels professionals del lleure, ja que els preus de les activitats de lleure segueixen essent poc accessibles per a moltes famílies.
Millora de la conciliació. El temps que molts infants i adolescents passen sense tutela adulta (per raons econòmiques, perquè no els poden deixar amb ningú mentre treballen…) i que pot comportar conductes no adients i nocives en aquests joves.
Millora d’espais públics. Als barris del nord de l’Hospitalet hi ha manca d’espai, i per tant, també manca d’infraestructures públiques on poder jugar a pilota, etc.
Millorar l’accessibilitat a les activitats, tant econòmicament mitjançant les beques, com per permetre que els infants i joves puguin desplaçar-se a altres barris on hi hagi més activitats i espais per ells.
Espais per a joves. Tant agents i professionals del lleure, com mares I els mateixos joves i adolescents coincideixen en la manca d’espais específicament perquè els joves puguin passar més temps (casals de joves, etc.).
Seguretat al carrer. Preocupació de les mares de barris concrets pel fet que els seus fills passin molta estona al carrer mentre ells no hi són.
Conclusions
Per a moltes famílies (especialment les més vulnerables econòmicament, el lleure no es considera una necessitat bàsica (primer les necessitats d’habitatge, menjar i materials escolars). Les beques insuficients i els problemes econòmics encara promouen més aquesta idea.
Com més petits, més necessitats de les famílies d’ocupar el temps lliure dels infants amb activitats extraescolars, ja que per manca de conciliació no poden cuidar-los després de l’escola. En el cas de les famílies més desfavorides, els esplais són el recurs extraescolar més utilitzat, ja que és on reben més beques.
A mesura que es fan més grans (joves i adolescents a partir de 12 anys) guanya pes la idea del temps de lleure com a moment per descansar i no tenir obligacions, idea que entra en conflicte amb la dels pares i mares. Durant aquesta etapa les activitats de lleure són més cares o més especialitzades, i algunes famílies no s’ho poden permetre.
Desigualtats socioeconòmiques entre els infants i joves marcades per la feina de les famílies i el barri de residència.
L’administració pública ha de donar més suport a l’àmbit del temps lliure, ja que aquest temps marca la desigualtat d’oportunitats amb què creixen els infants dels diferents sectors socials. Més implicació de l’administració per garantir un temps lliure de més qualitat en tots els sectors socials.
Trackbacks/Pingbacks