Entre el personal educatiu dels instituts, entre els monitors d’esplais i fins i tot entre els mestres de primària hi ha preocupació per les manifestacions de masclisme que observen entre els adolescents i joves. Així ho exposen en les trobades de la Xarxa d’Observació de Proximitat d’aquest Observatori. L’estereotip de masculinitat dominant, de noi que es mostra segur, fort, que resol els conflctes amb la força, i que considera que la nòvia “és seva”, no sols no retrocedeix, sinó que sembla avançar. El cas de la Manada, fent alarde d’una suposada masculinitat i reivindicant una posició dominant, és un cas simbòlic, i més flagrant resulta encara la resolució judicial i el tractament mediàtic del cas. Per altra banda, l’estereotip femení, basat en  la seducció,  la utilització dels atributs físics, de la indumentària, l’aspecte físic, i la disposició a “satisfer” al noi, o a consentir ser controlada “per amor”, segueix la mateixa tendència creixent, i desacomplexada.

Una de cada tres noies accedeix a tenir relacions sexuals sense tenir-ne ganes. Aquest és una de les constatacions d’un estudi fet pel Centre Jove d’Anticoncepció i les Sexualitats, durant l’any 2018 entre 1500 joves menors de 30 anys. El cas de la noia de 17 assasinada a Reus per la seva parella de 19 anys que es va suicidar, és un nou cas, molt recent i extremadament dramàtic, de violència de gènere. Segons el Departament de Justícia, a Catalunya, entre 2016-2018 hi ha hagut un increment del 45% de casos de violència de gènere comesos per menors d’edat. Si el 2016 van ser 74 casos, el 2018 van arribar a 107. La majoria ha estat en relacions adolescents, entre 14 i 17 anys. Alguns menors també han agredit a dones adultes amb les que no tenien cap mena de relació.

Aquestes xifres reafirmen la percepció que es recull a la Xarxa d’Observació, en el dia a dia, sobre el comportament d’adolescents i el que és més preocupant, cada cop en edats més baixes. Malgrat les campanyes de sensibilització, les manifestacions i xerrades quan hi ha assassinats de dones i l’esforç del sistema educatiu i de l’educació en el lleure, no sols no s’ha aconseguit contenir aquest tipus de conductes, sinó que han crescut. És obvi que hi ha forces molt poderoses que actuen en contra: només cal veure els models de comportament que predominen a programes televisius, determinats estils musicals amb lletres denigrants o la pornografia que és a l’abast de qualsevol adolescent.

El sistema educatiu, en solitari, pot afrontar el repte de la prevenció amb èxit? Sent realistes sembla que no. La qüestió és tant greu i de tal abast, que requereix una aliança molt àmplia per poder tenir resultats.