La legislació no és suficient per garantir els drets a tots els infants

La convenció dels drets dels infants, promulgada fa 48 anys per Nacions Unides, va representar un pas important en el reconeixement de la infància i l’adolescència. De tota manera, és una convenció no obligatòria i que queda en mans de cada país la seva aplicació legislativa i la seva aplicació pràctica. El passat dijous 16 de novembre es va celebrar la jornada “La constitucionalització dels drets de la infància“, organitzada per la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat). Perquè es planteja un debat sobre la necessitat d’elevar a categoria constitucional els drets de la infància?  Doncs perque hi ha la convicció, entre juristes especialitzats i sectors que treballen amb la infància i l’adolescència, que la garantía jurídica actual és feble. Maria Jesús Larios, adjunta al Síndic de greuges per la infància, va destacar aquesta feblesa jurídica, el fet que hi ha drets reconeguts però no aplicats ni prou garantits, com és el cas dels Menors Estrangers No Acompanyats.

Al mateix Estatut de Catalunya, la formulació relativa als menors, en relació a altres persones, ja estableix un tracte sospitosament diferent al de dones i persones grans: els menors “tenen dret a rebre l’atenció integral…”, mentre que les persones grans “tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i maltractaments,…” i les dones, “tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal…”. És a dir, el menor d’edat és considerat el subjecte passiu que rep atenció, en lloc de reconèixer, en la mesura lògica per cada edat, el seu potencial com a persona.

Ana Maria Novella, professora del Dept. d’Història i Teoria de l’Educació de la Facultat d’Educació de la UB, va afirmar amb rotunditat que un alt percentatge dels professionals que treballen amb menors d’edat no coneixen la Convenció dels Drets de l’Infant ni la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència de Catalunya, aprovada el 2010.

Els professionals haurien de conèixer a fons els drets dels infants i adolescents

Elevar a categoria constitucional els drets dels infants suposaria l’obligatorietat de protegir el dret, que resultaria més robust davant les variacions de governs i polítiques. Suposaria una major garantia dels ciutadans, i els infants entre ells, davant els poders públics. El fet és que hi ha un alt consens sobre la protecció dels drets de la infància i l’adolescència, però molt baixa intensitat en la seva aplicació, i el resultat és que de forma sistemàtica s’incompleixen, tant per part de famílies, institucions i professionals, un ampli ventall de drets.

Es podria fer una llista extensa de drets que de forma contínua són vulnerats, però podem destacar alguns que es van tractar a la jornada:

  • Les prestacions socials subjectes a la residència legal dels pares durant 5 anys, de manera que és l’infant qui resulta penalitzat per la situació legal dels seus pares.
  • L’escolarització no és completament gratuita, ja que colònies i sortides escolars (en temps lectiu) llibres, i altres complements, van a càrrec de les famílies, i la igualtat d’oportunitats queda malmesa quan un infant es queda sense l’excursió perquè la seva família no ho pot pagar.
  • L’atenció als menors amb trastorns de conducta, on no es te prou en consideració el menor.
  • El dret dels infants al secret de les comunicacions, també en relació als seus pares.
  • El retrocés el els recursos destinats a l’educació.
  • El dret a conèixer els pares biològics, en casos d’adopció o fecundació amb donants.
  • El dreta a la imatge, en la que no es pregunta als infants si volen ser fotografiats o gravats.

Ana Maria Novella també va destacar la vulneració de drets entre els infants. En aquests casos sembla que no importa a ningú i cal crear consciència sobre aquest fet. El coneixement dels propis drets entre infants i adolescents, segueix sent molt insuficient.

Una de les propostes que es va fer és la creació del Síndic Infantil, de manera que sigui un igual, un nen, nena o adolescent, qui atengui casos des de la mateixa mirada que ho faria el noi o noia que  presenta una queixa. Si nens i nenes fossin a la governança de les institucions, segurament es tindrien més presents els seus drets i es farien polítiques d’infància millor ajustades a la realitat.