La pobresa infantil a Catalunya és crònica si abans del Covid, el 28,6% dels infants vivia en situació de pobresa, ara pot arribar al 34,6%.
La crisi derivada del Covid ha accentuat les situacions de pobresa infantil -ho hem vist en les desigualtats educatives generades durant el confinament- i no sols afectarà de forma més profunda aquelles famílies que ja patien, sinó que s’ampliarà a més famílies amb infants.
Save the Children acaba de publicar l’informe “Infancia en reconstrucción. Medidas para luchar contra la desigualdad en la nueva normalidad“, en la que analitza la situació a Espanya i proposa mesures. Entre les famílies d’Espanya que són més vulnerables en la nova etapa, l’informe posa l’accent en quatre:
Famílies monoparentals en situació de pobresa. Majoritàriament suportats per una mar, amb baix nivell d’estudis i el 60% en atur. El 72,5% d’aquestes llars és pobre, el 90% no pot afrontar despeses imprevistes, el 28,3% passa fred a l’hivern i una de cada tres te retards en el pagament de factures.
Treballadors pobres en grans ciutats. Són llars amb molts membres (5 persones), dels que el sustentador principal te estudis baixos i treballa a jornada completa. Una de cada quatre d’aquestes llars ja era en situació de pobresa, el 51% no podia fer front a despeses imprevistes, quasi un 30% passava fred a l’hivern i el 12% te retards en el pagament de factures.
Treballadors d’origen estranger. Amb estudis superiors però amb salaris baixos, amb una renda mensual mitja de 968 euros, 200 per sota de la mitja. El 37,3% d’aquestes famílies és pobre, quasi el 40% no pot afrontar despeses imprevistes i un de cada tres, te retards en el pagament de factures.
Avis, pares i nets en pobresa. Tenen baix nivell d’estudis, i sols un ,% dels responsables de la llar treballa ajornada completa. El 47,2% d’aquestes famílies és pobre, el 65% no pot afrontar despeses imprevistes i un 20% passa fred a l’hivern.
L’informe posa l’accent en que a Espanya s’inverteix poc en infància, i el que es gasta no va enfocat a redüir la pobresa infantil, que pateix una situació crònica. (1,2% del PIB, en contrast amb el 2,3% de promig a la UE28 o el 3,6% a Alemania)
En base a les dades de l’Enquesta sobre Condicions de Vida de 2018, i les projeccions econòmiques de la pandèmia, Save the Children preveuen que la pobresa infantil passarà del 26,8% actual al 33,3% si no es prenen mesures. És més, com ja ha passat en crisis precedents, la recuperació de l’economia no tindrà un reflex en les taxes de pobresa infantil. En el cas de Catalunya, on la pobresa infantil és més alta, passarà del 28,6% al 34,6%.
Mesures per per la reconstrucció en clau d’infància en l’àmbit de Catalunya
L’informe analitza les mesures que fins ara s’han pres en protecció social i presenta propostes de millora en quatre punts:
- Transformar la Renda Garantida de Ciutadania en prestació per fill a càrrec.
- Adaptar la RGC a les situacions d’emergència.
- Extensió del programa d’ajuts per despeses de primera necessitat.
- Crear una prestació d’habitatge que complementi l’Ingrés Mínim Vital.
Citant la conclusió de l’informe, per encarar positivament aquest repte l’opció “és transformar la societat perquè estigui a l’altura de la infància, de les seves necessitats, de les seves esperances i, sobretot, dels seus drets. Una realitat en la qual l’erradicació de la pobresa infantil sigui un objectiu assolible, en la qual el futur dels nens i nenes no vingui determinat pel seu origen social i econòmic.
Una nova normalitat en el qual les grans decisions es prenguin amb un sentiment de justícia intergeneracional.”
Accedir a l’informe d’àmbit estatal
Accedir a l’informe d’àmbit Catalunya