Hi ha un problema de solitud dels infants. I avui, 20 de novembre, Dia Internacional dels Drets dels infants, en volem parlar. Cada vegada que ens reunim amb la Xarxa d’Observació de Proximitat, apareix el tema de la falta de comunicació personal entre infants i adults. Ho detecten els mestres i tutors a l’escola, es detecta als instituts, ho veuen els monitors als esplais, es veu en els centres de salut, o en el treball social. La comunicació entre una gran part de pares i mares i els seus fills i filles és superficial i es limita a qüestions funcionals: fes el llit, menja, torna a tal hora, fes els deures…
Hi ha poc diàleg sobre temes personals, què et passa?, què et preocupa?, què vols fer?, des d’una escolta activa per part dels pares i mares. Els horaris de treball no ajuden a tenir el temps i la disposició d’ànim per establir converses personals amb tranquil·litat, caliu i confiança. La mare que arriba a casa desprès d’una jornada dura, i s’ha de posar a resoldre temes com l’alimentació, la roba o la gestió de la família no ho te fàcil. Si a sobre és una família monoparental, on la mare ho aguanta tot, encara és pitjor.
En altres ocasions, pares i fills poden estar junts a la casa, però cadascú està amb els seus temes, amb el seu mòbil o tablet, i la presència física no comporta una presència personal plena. Però potser el primer a fer és ser conscients de les conseqüències d’aquesta manca de diàleg, de presència adulta real, sobretot a la família.
Una primera conseqüència és la solitud dels infants i adolescents. La sensació de no tenir cap adult amb qui parlar de les coses que realment importen: les pors, les il·lusions, les inseguretats, el patiment per altres persones, la relació amb els amics, el sexe, els enamoraments… El no tenir adults de confiança amb qui contrastar, limita les possibilitats dels infants i joves de tenir referents morals, de formar-se un criteri madur. L’altre efecte és que no s’exerciten en la conversa i el diàleg, i per tant, la seva capacitat de comunicació interpersonal, també es desenvolupa amb més dificultat.
El desenvolupament com a persona i la maduració necessita comunicació, contrast i diàleg personal. Això no es troba a les xarxes socials ni a internet, requereix presència amb persones reals, properes, amb les que hi ha un vincle afectiu. Per tant, promoguem l’escolta activa i el diàleg amb els infants i adolescents, avui i cada dia.