Nens i nenes es fan preguntes i la conversa amb pares i educadors els ha d’ajudar a entendre el món

El terra de les Rambles era cobert de flors, llànties i moltes ofrenes dels infants: ninos de peluix, dibuixos, escrits… Que un infant porti un objecte i faci una ofrena és molt positiu. Si coneix la víctima o un familiar de la víctima, aquesta acció aportarà un cert consol. Si no els coneix, serà un exercici d’empatia, un acte de ciutadana en la que farà la seva aportació personal, i això el farà créixer.  Entre les víctimes hi ha hagut infants i molts nens i nenes s’hi han pogut identificar, i també han entès que l’atzar ha fet que uns i no altres estiguessin allí en el moment fatídic.

Cal parlar amb els nens i nenes dels atemptats terroristes? Encara que no ho facis els pares o els educadors, les notícies a la televisió, les portades als quioscs, els comentaris a la ràdio del cotxe, i els comentaris dels adults són una una pluja constant d’informació que li arriba al menor d’edat. Si l’infant és molt petit potser no es farà molts preguntes, però si és més gran voldrà saber què ha passat, perquè ha passat, qui ha sigut, què farà la policia…  Els nens es fan preguntes, algunes ens les plantegen i d’altres se les queden o les parlen amb els seus companys, i en aquests casos, les seves interpretacions solen ser més inquietants. Parlar amb ells és de les millor coses que podem fer. Parlar escoltant i fent-los noves preguntes perque vegin altres punts de vista i s’acostumin a pensar.

Cal educar les emocions i no oblidar l’esperit crític

L’objectiu d’aquest diàleg és ajudar-los a entendre el món i les coses que passen, i a desvetllar l’esperit crític. Aquests fets provoquen emocions tant en els adults com en els infants, i les emocions es contagien i es transmeten fins i tot sense paraules. La ràbia, la por, la impotència, la tristesa… són emocions que es poden barrejar i crear un estat de confusió que dificulti pensar.  Per tant, cuidarem les emocions, les acceptarem i farem que els nens i nenes les puguin expressar parlant, fent un dibuix, portant una ofrena o fent alguna cosa simbòlica que canalitzi l’emoció. Però també cuidarem l’esperit crític, les preguntes sobre el perquè de les coses i caldrà anar clarificant idees, evitant que missatges negatius, rumors i confusions contaminin el criteri de l’infant.

Després dels atemptats s’ha escrit molt sobre com tractar aquesta qüestió amb els infants, i fem aquí un recull que creiem pot ser útil per a educadors i famílies.

Un recurs és l’especial “InfoK” de TV3, en el que hi ha diferents vídeos on es parla amb nois i noies de diferents edats.  En els vídeos també s’explica de forma entenedora què és l’Estat Islàmic, com tractar les emocions, i també una conversa del Major del Mossos, responen les preguntes dels nens i nenes. Podeu accedir al programa aquí

Específicament dirigit als adolescents, hi ha la proposta de la Montserrat Jiménez i l’Eva Bach: “Del bressol al cor. 17 x capgirar el 17″ en referència a Ripoll, bressol de Catalunya, i 17 propostes per capgirar el 17 d’agost. La proposta és una guia per elaborar les emocions i promoure actituds positives.

També val molt la pena l’article de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de Barcelona, en la que es donen pautes sobre com respondre les preguntes dels nens i nenes i quines són les preguntes més habituals que plantegen. Podeu accedir a l’article aquí