La pobresa infantil es cronifica, malgrat el discurs dominant sobre la sortida de la crisi. En el cas de les famílies amb població infantil i juvenil, el risc de pobresa és molt elevat. Segons l’informe Insocat, les persones menors de 18 anys tenen una intensitat de risc de pobresa del 38,6%.
Insocat és un informe que elabora ECAS, Entitats Catalanes d’Acció Social, on es recullen indicadors socials a Catalunya, en relació al context estatal i europeu.
Està demostrat que les conseqüències de la pobresa infantil acaben condicionant la vida de les persones que ho han patit i també tenen un gran impacte en el desenvolupament social i econòmic del país. L’abandonament prematur dels estudis va directament relacionat amb les llars amb pobresa, amb la qual cosa, la millora social és menys probable. En l’informe Insocat també s’analitza la relació entre educació, atur i pobresa, i la bona notícia és que l’abandonament prematur dels estudis s’ha anat reduint de forma continuada entre 2009 i 2016, passant del 31,9% al 18% a Catalunya. A Espanya hi ha hagut una progressió similar. Però malgrat aquesta indiscutible bona notícia, el 187% d’abandonament segueix sent un percentatge molt alt i superior al promig de la Unió Europea, que és del 10,8%.
“La taxa de risc de pobresa entre les persones menors de 16 anys disminueix, però se situa encara en el 24%. Això vol dir que una quarta part dels infants i adolescents són pobres, un fet amb múltiples implicacions que hipoteca el seu futur i el del conjunt de la societat.” INSOCAT
La taxa de població en risc de pobresa varia de forma clara segons el nivell de formació assolit, de manera que la població de 16 anys o més, amb educació superior tenen un risc de pobresa del 8,5%, mentre que la mateixa població que s’ha aturat en el primer cicle de l’educació secundària, pateix un risc de pobresa del 26,7%. Aquestes dades evidencien la necessitat de reforçar les polítiques que garanteixin la continuïtat de l’educació entre els adolescents i joves, afavorint aquells infants i joves que tinguin menys oportunitats a causa de les circumstàncies econòmiques i familiars.
Creiem que les solucions no passen exclusivament per l’assignació d’ajudes econòmiques (per evitar l’abandonament dels estudis per entrar en el mercat de treball), sinó per una combinació de mesures que van des de la reforma i modernització del sistema educatiu, al recolzament de les activitats de lleure i de socialització. També cal tenir present que les mesures no es poden prendre quan l’adolescent ja està en la crisi de continuïtat de la seva formació. La política de suport educatiu s’ha de fer des de la primera infància, creant una expectativa personal i familiar positiva, fomentant la participació i la xarxa social, i afavorint bons resultats escolars a la primària, que siguin la base per la formació
posterior.
En la mateixa línia, la Fundació Educo va publicar maig “Nativos de la crisis, los niños de la llave. Una mirada indiscreta a la España que emerge de La Gran Recesión”. L’estudi analitza les conseqüències de la crisi en les famílies i la infància, i els resultats són similars als de Insocat.
L’informe de Educo constata un altre fenomen vinculat amb la cronificació de la pobresa: tenir feina no significa sortir de la pobresa. En concret, el 14,5% dels treballadors, tot i tenir feina, són pobres. I dels treballadors pobres amb fills, quasi una quarta part (23%) han rebut ajudes socials. Per tant, el cercle de la pobresa continua per a moltes famílies, i condiciona greument els nens i nenes i el seu futur.